DADES HISTÒRIQUES I FETS MÉS RELLEVANTS
1223-12521750-17861809-18801961-19882000-Actualitat
- 1223Al poble italià d’Assís succeïa un fet important:
Francesc d’Assís demanava permís al Sant Pare per realitzar per Nadal una escenificació d’un drama sagrat. Es la nit de Nadal i al bosc de Grecció hi celebraran una missa. Els frares del convent de Fonte Colombo han preparat l’altar. I per altar: una menjadora d’animals (el pessebre d’un estable), ple d’herba seca. Cap solemnitat… sols en un racó; un bou i una mula.En aquell temps, per a recordar els fets de Betlem a la nit de Nadal, amb el naixement de Jesús, només existien les manifestacions estàtiques amb retaules i domasos.
Francesc d’Assís va aportar un segon ambient: la celebració en moviment, amb animació i personatges: Era el primer pessebre vivent - 1252Han passat 30 anys i trobem noves dades, sobre les escenificacions en moviment:
Ara es el pessebre del monestir alemany de Füss. Des d’aquesta data, la realització de pessebres d’una modalitat o altres es freqüent.
Des de Nàpols el pessebre arriba a Catalunya. Els orígens i la concepció dels primers pessebres catalans són amb decoració i format napolità.
El pessebre que trobem a Palau i a les cases senyorials, dels nobles…arriba al poble.
- 1750Del muntatge de pessebres vivents a les esglésies, a llogarets… Hi ha una necessitat de poder-lo fer més privadament i sense tant de moviment de masses i de gent.
Els pintors i els artistes fan muntatges per encàrrec en els seus tallarets particulars: els pintors d’Olot fan quadres, teles i decorats amb el naixement, els escultors fan les figures i els elements.
En els retaules de fusta de les esglésies del país hi trobarem el passatge del naixement i altres de l’adoració dels reis i els pastors. - 1783Primers cursos i treballs pessebristes a l’Escola de Belles Arts de la mà de Josep Berga Boix.
- 1786Hi ha demanda per fer el muntatge del pessebre a casa. Neix la Fira de Santa Llúcia a Barcelona i altres arreu del país.
- 1809Per raons polítiques, Ramon Amadeu surt de Barcelona i es refugia a Olot.
Fa estada a Can Bolós, al centre de la ciutat, i descobreix el fang de la garrotxa més fàcil de treballar.
Comença a fer figures de pessebre. La gent de la comarca són els seus models.
Es deixa endarrere la figura napolitana per crear la figura de la gent de la contrada. - 1810Ramon Amadeu col·labora amb Joan Carles Panyó en muntatges de tipus religiós i pessebrista.
Trobem tres tipus de muntatges pessebristes:
ELS BÍBLICS, que evoquen l’època històrica del naixement. Fidels als fets.
ELS POPULARS, fets amb materials naturals de la terra.
ELS ARTÍSTICS, amb les normes de les arts plàstiques i les regles de la perspectiva i el paisatge.A Olot, s’instaura i es segueix la modalitat i el format de l’ESCOLA D’OLOT I DEL PAISATGE. - 1880Els primers tallers de sants i d’estatuària i els tallers particulars dels artistes, són les primeres escoles populars artístiques, de modelatge i de pessebrisme a la ciutat d’Olot.
En el moment que hom despuntava qualitats artístiques, la família l’inscrivia a l’Escola de Belles Arts d’Olot. Poc desprès tenia feina als Tallers d’Estatuària.
- 1961Es crea l’entitat AMICS DEL PESSEBRE D’OLOT. Jordi Vayreda Bofill és el primer president i impulsor de la iniciativa.Per Nadal es fan tallers de pessebrisme.
- 1985Es crea l’Agrupació DE PESSEBRISTES D’OLOT.
En diversos espais de la ciutat tenen lloc els cursos de nadal per al muntatge del pessebre. - 1888Es crea, oficialment, l’Escola de Pessebristes d’Olot.
- 2000L’Associacionisme pessebrístic olotí te problemes.L’increment de costos, l’increment de les jornades laborals i la manca d’hores de lleure, crea problemes per a mantenir l’estructura organitzativa de l’entitat i mantenir les activitats anyals.
Per espai de tres-quatre anys l’entitat sobreviu sense activitat ni Junta directiva oficial. - 2007Canvis a l’entitat, amb nous objectius… I un repte fort de futur: la creació d’un CENTRE D’ART DEL PESSEBRISME.
Torna obrir les portes l’ESCOLA-TALLER D’ARTS I OFICIS DEL PESSEBRISME.
Es fan accions encaminades al reconeixement de l’escola per la Generalitat de Catalunya.
Es demana que l’escola tingui un espai determinat a l’Escola de Belles Arts.
